Joventut Socialista de Catalunya

La JSC critica el paper de les Agències de calificació de deute a la zona euro.

El 28 d’abril l’agència Standard & Poor’s (S&P) va rebaixar la qualificació del deute espanyol de la categoria AA+ a AA. La notícia es va saber en ple tsunami d’atacs dels mercats financers contra els països de l’euro, l’endemà d’haver rebaixat el deute de Grècia a la categoria de bons escombraries i d’haver rebaixat també en dos nivells la nota de Portugal.

Les raons que va aportar ahir S&P per justificar aquesta decisió es basen en què segons les seves previsions, el PIB creixerà a mitjà termini menys del que preveia el Govern i que, per tant, serà molt difícil el dèficit públic al 3% el 2013, si no s’adopten noves mesures sobre les despeses o els ingressos. A més, S&P calcula que el deute arribarà al 85% del PIB el 2013 (el Govern preveu el 74%) i l’atur, al 21%.

Tanmateix cal tenir present que els dubtes sobre el dèficit no afecten el 2010, un exercici per al qual donen per segur que es complirà la previsió del Govern de rebaixar-lo fins al 9,8%.

A més, l’agència considera que «hi ha molt poca diferència» entre la qualificació AA+ i AA i que, en tots dos casos, la possibilitat d’impagament del deute «és zero».
La conseqüència més immediata d’una rebaixa del ràting d’un país és l’encariment del seu deute.

Per això mateix –ja que no hi havia una raó urgent i la possibilitat d’impagament és zero–, no és comprensible la decisió presa per S&P.


ASPECTES A TENIR EN COMPTE

• Les agències de ràting Moody’s, Standard & Poors i Fitcht van contribuir a provocar la crisi financera del 2008 al valorar molt sòlids uns productes estructurats que amagaven les hipoteques porqueria nord-americanes.

Aquestes mateixes agències que en aquell moment van falsejar les seves valoracions per multiplicar els beneficis fa uns quants mesos que degraden la valoració del deute d’una sèrie de països europeus en línia amb les operacions dels especuladors financers.


És més, davant el comportament irregular de les agències de ràting, la Unió Europea (UE) ha aprovat una nova legislació per fiscalitzar la seva actuació. Amb la nova normativa, que entrarà en vigor el dia 7 de desembre, les agències hauran de justificar en detall les seves valoracions i els mètodes d’avaluació que utilitzen. També hauran de respectar un codi de conducta i acabar amb les valoracions interessades que han portat a terme fins ara. Si la nova normativa europea ja hagués estat en vigor, el comportament i les qualificacions de les agències de ràting sobre el deute de Grècia i d’altres països europeus haurien estat més moderades i prudents.

• A més, es dóna la gran contradicció de què ara les agències de ràting estan castigant el deute públic, que ha servit per salvar a aquells bancs que malgrat tenir molt bones valoracions per ells mateixos van fer fallida. És a dir, van fallar en els anteriors diagnòstics de manera clamorosa i ara castiguen els que van intervenir-hi.
• Més enllà del paper discutit i discutible de les agències de ràting, cal també argumentar les grans diferències econòmiques entre Espanya, Grècia i Portugal. Amb un endeutament molt menor, amb un dèficit important però amb un pla d’ajust ja sobre la taula i una solidesa econòmica per a res comparable.

• Resulta també incomprensible l’alegria amb la que l’oposició rep decisions com aquestes, que el que fan és fer perdre credibilitat de tot el país. Cal denunciar l’actitud obstruccionista de la dreta espanyola i, fins i tot, catalana en obtenir una unitària estratègia econòmica.